1. |
Utopia
02:58
|
|||
|
Quan la boira no dorm
i els somnis queden foscs.
Tu apareixes utopia
creant mars deserts d'espines.
Roig camí ple de neguit,
el verd es va enfosquint.
Trabuc i caic a l'infinit
i qued penjant d'un fil.
Màgia, tot gira entorn la màgia.
Els peus es tornen ales,
quan la força vol.
Vas camí a l'eternitat,
colors et van captivant.
i veus un punt negre fons
retornant la trista buidor.
Màgia, tot gira entorn la màgia.
Els peus es tornen ales,
quan la força vol.
Tu i tu i tu només ho pots fer tu...
|
||||
2. |
Cosa Rara
03:35
|
|||
|
Hauran de caure moltes pluges
per enfortir aquestes runes,
que ens separen, que ens envolten.
Pot ser serem com les falgueres,
que moren a la primavera
quan tot brilla, quan tot canta.
Què ha passat?
Què ens ha passat?
Cosa rara, tu.
Què ens ha passat?
Queden lluny aquelles barques
i aquelles illes on somiàvem
descalços damunt un món.
El cel desplega les cortines.
I el vent anuncia la ferida
del missatge escrit amb sang.
Què ha passat?
Què ens ha passat?
Cosa rara, tu.
Què ens ha passat?
Hauran de caure moltes pluges
per enfortir aquesta terra
que ens provoca i ens tortura
que ens invoca i ens assassina.
|
||||
3. |
Menjar-me el món
02:50
|
|||
|
Un raig de llum travessa el finestró,
un aire càlid envolta el meu cos.
Nits de foc m'han fet despertar
en somnis que es fan realitat.
De móres negres són els meus llençols,
amb els quals ball amb un vals de fons.
No tenc por de caure i rompre'm el cor,
mil trossos en fan un tot sol.
Tenc ganes de menjar-me el món.
Un llarg camí s'obre al meu enfront,
hi ha unes corbes que fan perdre el nord.
On em duran potser que a un mar remot,
o un lloc on el sol mai es pon.
Tenc ganes de menjar-me el món.
Deman a la lluna què vols tu per mi.
Me dius que la pluja, cau i cau sense destí.
Tenc ganes de menjar-me el món.
|
||||
4. |
Tanca els ulls
04:57
|
|||
|
Fas els anys, et vas fent gran.
Un any més ja compliràs.
Tens el rostre més arrugat
però un somriure al·lucinant.
Es teus ulls són brillants,
els teus cabells són nevats.
Potser et sentis arcaic,
però per a mi ets especial.
Tanca els ulls i pensa
el llarg camí que queda.
Tanca els ulls i sent
la màgia del moment.
M'encanta que recordis
els teus somnis d'infant,
que em diguis que un dia
els teus fills així seran.
No t'aturis de créixer;
cada pas és singular.
I recorda per sempre:
«el viatge és navegar».
Tanca es ulls i pensa
el llarg camí que queda.
Tanca els ulls i sent
la màgia del moment.
Tanca els ulls i pensa
en el que et queda.
Tanca els ulls i sent
la màgia del moment.
|
||||
5. |
El bosc
03:24
|
|||
|
El vent bufa del nord
I fa olor de terra banyada.
El sol no pot entrar
els arbres no el deixen passar.
La fosca ja ha arribat
i hi ha un mussol, sentiu com canta,
el cant d'un vell bosc
dormint tots els renous.
És un lloc màgic
mil històries van passant,
no el destrueixis
deixa'l respirar.
Trencapinyons i verderols
fan un gran ball voltant les branques.
I el seu cant festejant
els pinsans farà ballar.
Els falcons expectants,
a l'aguait d'una presa.
Els voltors esperant
un cicle tancaran.
És un lloc màgic
mil històries van passant,
no el destrueixis
deixa'l respirar.
I el cant d'un vell bosc.
I el cant d'un vell bosc.
I amb la foscor de la lluna,
la vida no s'atura.
Alzines mil·lenàries
la murta i la mata veritables germanes.
Milanes que es vesteixen de rialla.
Tamarells ofegats de sal.
El foc tot ho consumeix,
i l'aigua ella tan pura
tot ho cura.
|
||||
6. |
El viatge és navegar
04:03
|
|||
|
Un dia de tardor
el dia es va fent fosc
I sents l'enyorança
d'un demà que no arribarà.
Ets pintor d'impossibles,
mirades i somriures
Ets part d'una història,
que mai no dibuixaràs.
Oh, el viatge és navegar
lluitar per un demà.
No deixar vèncer les ones.
Oh, un viatge sense fi
el camí com a destí.
Per aigua, mar i terra.
Entrebancs infinits
apaguen el teu desig,
mor l'esperança
que aturarà el teu caminar.
Plor rere plor
enforteix el teu cor jove,
com l'àguila que s'enlaira
i estén les ales per avançar.
Oh, el viatge és navegar
lluitar per un demà.
No deixar vèncer les ones.
Oh, un viatge sense fi,
el camí com a destí
per aigua, mar i terra.
|
||||
7. |
Roure de Randa
04:07
|
|||
|
Fill, torna cap a casa,
on l'aire és pur i l'herba és plana.
Les cabres corren per les muntanyes,
aquí ta mare et fa una bufanda.
Torna aquí, que et cuidam bé,
on el teu cor estarà a racer.
I torna ja fill, no em facis patir.
La teva buidor que et va fer partir
es pot omplir amb l'aire pur del bosc
o amb gotes de pluja que vénen del Marroc.
I torna aquí, que et cuidam bé,
on el teu jo serà qui ha de ser.
I el vell roure de Randa diu l'origen del teu camí.
I el vell roure de Randa diu: sigues qui ets.
I el vell roure de Randa diu: fes-te valer.
I el vell roure de Randa diu: creu el teu nom.
Et pots rentar les mans, però no el teu nom.
Tu ets fill de ta mare, que perfuma el teu olor.
Les claus del cor t'obren un nou front
si tens present el teu jo.
Fill, torna cap a casa.
On l'aire és pur i l'herba és plana.
Has oblidat qui és el teu tresor,
però el vell roure canta la cançó.
I el vell roure de Randa diu l'origen del teu camí.
I el vell roure de Randa diu: sigues qui ets.
I el vell roure de Randa diu: fes-te valer.
I el vell roure de Randa diu: creu el teu nom.
Recorda, quan la barca s'enfonsi, que a Randa t'hi farem un lloc.
|
||||
8. |
Fred d'hivern
03:20
|
|||
|
Jo vull tornar
quan veig el tren que està passant.
Esperant impacient
mentre cauen gotes d'argent.
Sent la buidor
dins l'estrany paratge d'un gèlid vent
i tu, última peça d'aquest món incomplet.
No pensis en aquell instant de plors i de sang,
oblida-ho.
L'hanel d'un nou vol, llunyania amarga d'un error.
I ara el temps batega recordant aquell dolç perfum.
Sent la foscor del poeta gris de ploma i paper
que escriu un sol vers, implorant la veritat d'un no-res.
No pensis en aquell instant de plors i de sang,
oblida-ho.
Pèrdua exultant en un nou lloc i tot l'amor batega
esperant però mentrestant,
mires enrere tornant a ser infant i una ferida oberta has deixat
i dibuixes a l'alba un nou horitzó.
|
||||
9. |
Kerala
04:07
|
|||
|
L'aigua és plana, verda i calmada.
Barques de fusta sempre hi naveguen.
Un capità, passada l'alba,
me fa conèixer allà el que aprenen.
De cop la pluja, que arriba feble,
es torna densa de grisa tempesta.
Els rems no aturen, el riu travessa
cases de fang i roba estesa.
Arròs picant, te negre amb sucre,
la gent cantant dins el vell temple
Namaste, Khust se.
El capità mou una conversa,
conta la història d'una llegenda.
Diuen que aquí, segles enrere,
un home aucell sembrava perles.
Arròs picant, te negre amb sucre,
la gent cantant dins el vell temple
Namaste, Khust se, lerelelelele
Antigues perles de lluna,
la bella ofrena del qui volava.
I tots veneren aquell pou màgic,
pronuncien versos que els esperancen.
Namaste, Khust se.
|
||||
10. |
Sols tu
04:16
|
|||
|
Dolça llum il·luminares aquell bell record
que m'aixopluga amb el teu perfum
quan ja no queda més claror.
Mans de foc que acaronen els meus ulls tancats
com una aurora amb el seu tresor.
Només vull sentir el teu costat.
Tu, no queda més llum que tu.
No vull ningú més que tu.
Sols tu i només tu.
Si has partit, no deixis que la porta es tanqui amb pany,
ni que aquell tros de cel es torni gris.
Digue'm que tornaràs demà.
No, no hi ha més claror que tu.
No vull anar més lluny de tu.
No vull ningú més que tu.
Sols tu i només tu.
|
||||
11. |
Nora
04:06
|
|||
|
Dorm la nit fosca i cansada,
ha acabat la seva jornada.
Ella torna cap a casa,
pel llarg camí de la matinada.
Camins de pols i de silenci,
i unes sabates mig espenyades.
Pensa en un dia de llum ben clara,
moments d'ensomni potser comencin.
Travessa rius,
cançons de pedra i aigua.
I a cada passa escriu
paraules de cendra que s’amaguen.
El seu llit l’espera,
llençols desfets que es refreden.
Tanca la porta i entra,
encén les espelmes de cera.
I és l'única llum que li queda.
Travessa rius,
cançons de pedra i aigua.
I a cada passa escriu,
paraules de cendra que s’amaguen.
Renous de fusta i carretera,
no queda res dins la gelera.
Ella torna cap a casa.
|
||||
If you like Marga Rotger, you may also like:
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
Orchid Underneath
by Jane Paknia
featured on Bandcamp Radio Mar 26, 2024
go to album
A Bandcamp Exclusive, Louis Cole & Genevieve Artadi further their delightful and inventive pop stylings on their latest LP.
go to album
you can reach me if you try
by Kindelan
Yorkshire songwriter and guitarist Kindelan explores life's in-between moments on a debut EP of soulful and sweet jazz.
go to album
I Think Of You
by Kerry Charles
Richly detailed art pop from this New Jersey musician goes from rubbery funk to smoky ballads with ease.
go to album
Love And Hope / Summer Child
by Lisa Decker & SaturnVybz / Lisa Decker & Nautilus
Lisa Decker’s latest single arrives via Oonops Drops, and gets flipped by producers SaturnVybz and Nautilus.
go to album
At Scaramouche
by Shabason & Krgovich
Smooth jazz pop with witty slice of life lyricism will bring to mind wandering around the mall in 1987.
go to album
